A continuació pots trobar els següents apartats:
- Sobre la relació psique-cos-consciència
- Sobre infància, sistemes familiars i psicogenalogia
- Sobre femení, masculí, els símbols i els arquetips
- Sobre la dimensió transpersonal, els llocs de poder i els viatges
- Altres…
Sobre la relació psique-cos-consciència:
“L’expansió de conciència sols és possible si el cos hi està inclòs”
Durant la meva formació universitària, que s’acabà el 1992, vaig començar a interessar-me per la relació entre psique i cos, i vaig voler formar-me en aquest àmbit. Per això, el 1994 em vaig titular com a Màster en Psicologia de l’Esport i de l’Activitat Física.
Poc després em vaig posar malalta i la meva vida canvià. Tot i que en realitat havia estat malalta gran part de la meva vida, va ser en aquest moment, a l’edat de 26 anys, quan la meva vida s’aturà i em vaig veure obligada a donar-li un gir radical. Alguns dels primers diagnòstics van ser “virus d’origen desconegut” i “fatiga crònica”. Em vaig compromentre amb un camí de recerca interior i exterior que em portà a aprofundir en la relació psique-cos-conciència. Aquest moment de la meva vida va suposar per mi un ritus de pas, una iniciació que em permeté l’accés a dimensions profundes de sanació i d’autoconeixement.
Quan tot just començava aquest camí vaig entrar al món de la dansa. Vaig descobrir que, a través del cos i la sensibilitat artística, podia integrar molts aspectes (les emocions, la creativitat, la meditació, la presència, la consciència, etc). La dansa em va ajudar a canalitzar i també a catalitzar part de les experiències del meu 
desenvolupament personal. Em permetia una unió especialment sanadora: la del cos i l’esperit. El 1999 -després de 6 anys d’experiència en dinamització de grups i disseny d’activitats formatives-, vaig començar a facilitar grups de creixement personal on la consciència i el cos tenien una presència important. El 2001 vaig crear un projecte aleshores innovador –Dansant la Lluna-, grups de creixement personal i dansa oriental. Un dels objectius de Dansant la Lluna era reprogramar el patró cultural a través del qual es relacionen cos i psique: mitjançant la consciència trascendiem el patró de l’esforç, el control i el sofriment per apropar-nos a una nova experiència basada en l’escolta, la relaxació, la fluïdesa i el benestar.
Paral·lelament, el 1999 vaig començar a formar-me en psicosomàtica. Al principi a través de la teràpia floral, assistint a seminaris sobre malalties psicosomàtiques, vida prenatal, etc. Després investigant altres formes d’abordar aquest tema.
Em van sorprendre les explicacions del Dr.A.Tomatis sobre la relació entre l’oïda i la consciència, sobre com es relacionaven els diferents nivells de consciència (corporal, mental, emocional i espiritual), a més de les seves troballes sobre vida prenatal. Vaig començar a utilitzar la tècnica Tomatis o audiopsicofonología, amb la qual treballo des del 2004 i sobre la qual ha anat ampliant la meva formació.
Més tard vaig descobrir la biodescodificació o desprogramació biològica (també coneguda amb altres noms). Em vaig formar amb diferentes escoles, vaig aprofundir en els meus coneixements sobre psicosomàtica i vaig aprendre eines terapèutiques que em permeten abordar la relació psique-cos-conciència de manera molt efectiva i amb resultats més immediats. He ampliat la meva formació assistint a seminaris de biodescodificació dental, sexualitat i polaritats, cicles biològics, conflictes bloquejants, etc. Més recentement m’he format en Nova Medicina Germànica, la qual m’ha permès aprofundir i precisar encara més en la tríada psique-cervell-òrgan.
He participat també en formacions per a professionals de la dansa oriental, impartint un mòdul de Psicologia Transpersonal aplicada a la dansa.
Sobre infància, sistemes familiars i psicogenalogia:
“La nostra vida s’inicia abans de la concepció. Som reflexes del nostre sistema familiar, present i ancestral”
Va ser en un seminari sobre vida prenatal i essències florals on vaig descobrir, el 2002, la importància del continuum que va des de la concepció i la vida intrauterina, al naixement i els primers anys de vida. En prendre consciència de les repercussions tan profundes que podia tenir tot això en la vida i el desenvolupament de l’Ésser Humà, vaig començar a investigar i a formar-me en aquest tema. Vaig descobrir a Casilda Rodrigáñez, em vaig formar amb Michel Odent. Ells i altres autors, a través dels seus plantejaments reveladors, ajuden a posar consciència sobre com construir una nova humanitat respectant i honrant els inicis de la nostra vida.
La tècnica Tomatis em permeté aprofundir encara més en la gestació i els naixements, alhora que em proporcionava una eina des d’on 
poder reprogramar fàcil i profundament aquestes primeres experiències de vida.
A partir de la pràctica clínica i el contacte amb els infants i les seves famílies, es va despertar en mi l’interès pels sistemes i la psicogenalogia. El 2002 les constel·lacions familiars i Jodorowsky van ampliar la meva visió. Anys després, el transgeneracional em va regalar un gran ventall de tècniques i eines des d’on treballar i reprogramar, partint de les profunditats de l’inconscient familiar, per arribar i incidir des d’aquí a la vida de la persona. Amb el transgeneracional vaig ser conscient també de la importància del ‘projecte sentit’, que es comença a formar fins i tot 9 mesos abans de la concepció. Amb ell vaig descobrir les repercussions de les vivències i desitjos conscients i inconscients dels pares cap el seu futur fill o filla. Y vaig aprendre com reprogramar-ho.
Paral·lelament a tot això, vaig ampliar la meva formació assistint a seminaris sobre Integració sensorial, Bessons i adoptats, Nens i adults índigo-neurobiologia de l’aprenentatge, Antropologia de la reproducció i la maternitat, etc.
Sobre femení, masculí i arquetips:
“Creació i co-creació”
Fa molts anys que les polaritats, els símbols i els arquetips formen part dels temes que més m’interessen. Per això investigo i em formo en aquest tema continuament. De fet, els meus pares em van concebre després de celebrar el seu casament en un lloc que al cap de poc es convertí en un santuari dedicat a la deessa Artemis i a la Mare de Déu de l’Ecologia.
Vull agrair a Nicolas Bornemisza l’abans i el després que ha suposat en la meva vida. A través de l’anàlisi de somnis i d’una transmissió -que no puc descriure amb paraules- de les aportacions C.G.Jung, Nicolas em va ajudar i m’ajuda a establir un vincle i una comunicació amb el meu inconscient repleta de recursos, que m’eleva, em sana i em porta sempre a un lloc més madur i integrat. Un lloc on el meu esperit i l’esperit de la vida i la natura es troben, col·laboren i es potencien l’un a l’altre. Degut a tot això, avui en dia, visc una mirada simbòlica y arquetípica que es fixa especialment en com es manifesten els patrons i les polaritats en la existencia, i en com tot això ens condueix cap a la unitat.
Dins de la meva trajectòria professional, el 1991 vaig començar a treballar amb temes de gènere i dones, en camps tan diversos com la investigació, la formació, la immigració, l’orientació ocupacional, la cooperació pel desenvolupament, la terapèutica, etc.
Vaig treballar intensa i activament en temes de gènere fins al 2005. Llavors l’interès pel gènere es va transformar en interès per les polaritats i més tard en interès pel lloc de trobada d’ambdues polaritats, on -més enllà del gènere- esdevenim éssers humans, lliures, co-creadors de la pròpia realitat i del món en què vivim.
El 2001 vaig crear un projecte aleshores innovador, Dansant la Lluna, grups de creixement personal on utilitzava la dansa oriental com una eina de recerca interior, que possibilitava, a més, l’harmonització i exploració de la polaritat femenina. En els grups Dansant la LLuna, vaig començar a introduir vivències amb Arquetips femenins. Era l’any 2002 i vaig ser pionera en treballar els Arquetips femenins de forma vivencial. El que anava creant va anar creixent i van néixer els primers tallers d’arquetips.
Finalment, el 2006, vaig començar a treballar els arquetips amb un format més semblant al que faig servir actualment. En el qual s’incorpora tant la polaritat masculina com la femenina i s’integren, a més, les dimensions arquetípiques amb una mirada molt més transpersonal.
El 2013 vaig crear Magna Dea, un projecte sobre nova feminitat que unia natura i espiritualitat, on s’abordava el potencial transformador-iniciàtic d’ambdues polaritats, femenina i masculina. Magna Dea va desembocar en Nova Feminitat i posteriorment en Nova Humanitat, en el marc de la qual, continuo oferint una de les activitats que originalment formaven part de Magna Dea: Nigra Sum, experiència de cap de setmana a la montaña de Montserrat.
Actualment, i des de fa anys, utilitzo els símbols i els arquetips en els diferents àmbits de la meva feina: en la terapèutica individual o sistèmica, en els cursos i els tallers, etc. En aquests moments ofereixo tres activitats formatives en relació als arquetips: Més Enllà dels Arquetips (seminari), Grups d’Exploració d’Arquetips (tallers), Símbols i Arquetips per a la Nova Feminitat (taller).
Sobre la dimensió transpersonal, els llocs de poder i els viatges:
“…el cel es tornà terra i la terra es tornà cel; ambdós fosos en una abraçada; l’abraçada era jo”
El 1995, enmig de la selva guatemalenca, vaig experimentar un despertar espiritual. Aleshores vaig iniciar amb consciència el viatge a les dimensions transpersonals i em submergí en l’estudi de diverses tècniques de recerca interior, de creixement personal i de desenvolupament espiritual.
Amb el mateix despertar espiritual va néixer l’interès pels diferents acostaments a l’espiritualitat, a la vida i a la conciència. Vaig començar a investigar aquest tema a través de l’estudi, l’experiència i els viatges, per rescatar aquells principis universals que potencien i faciliten la nostra evolució. Vaig començar a introduir-los en la pràctica clínica, en els grups i en els cursos amb molt bons resultats.
El 2008 vaig fer un curs de geonergètica amb Domingo Díaz. Pocs anys després i arrel d’una llarga temporada entrant en comunió amb la naturalesa, despertà en mi una saviesa instintiva i intuitiva que em guia de forma natural cap a llocs de poder, em connecta amb ells i em porta a establir una especial interacció o comunicació.
Pel que fa als viatges, cal ressaltar alguns llocs i pobles que han enriquit i ampliat la meva visió transpersonal. Com els visionaris indis kuna de Panamà. Els indígenes i retornats de Guatemala, establerts a la selva, sobre antigues piràmides maies enterrades. Kurdistan turc en ple conflicte (però amb l’amor molt present). Els primers assentaments cristians on encara és viu l’arameu, a Turquia i Síria, bressol de civilitzacions. La serralada del Karakorum al Pakistan amb els seus pobles longeus i les altes muntanyes. L’espiritualitat a l’Índia. L’animisme a Togo i Benín. Els Dogons a Mali i la seva relació amb Siri i el cosmos. Les esglésies excavades i els monestirs d’Etiòpia, on segueixen vius els mateixos cultes i rites que es realitzaven ara fa 8 segles. Glastonbury o Avalon, amb el culte a la Deessa i els Crop Circles. La República del Congo amb el seu magnífic riu i els llacs sagrats ocults a la selva. Mèxic, espai de trobada i col·laboració interdimensional. Diferents llocs d’Àsia central, antiga ruta de la seda, plena de saviesa, simplicitat, grandesa, generositat i bellesa. Vietnam, on convivien el ressorgiment i el culte als ancestres. El Salvador en procés de pau. Iran, Burkina Faso, Magrib, etc. He viscut també en comunitats espirituals del Brasil i Escòcia. I he conegut el món de les ecoviles.
Avui en dia, la dimensió transpersonal constitueix un dels eixos principals al voltant del qual s’agrupen els continguts dels cursos, tallers i activitats que disseny i realitzo.
Altres…
La meva professió és vocacional. Em sento impulsada i guiada en aquest camí, on tinc molt a aportar.
Considero com un dels meus dons la sensibilitat, en els seus diferents aspectes i nivells. Això m’ha proporcionat percepció, profunditat i consciència.
Un altre dels meus dons, el meu esperit creatiu, m’ha portat a viure investigant, experimentant i creant constantment.
M’atrauen i m’agraden els plantejaments que amplien la nostra visió, que trenquen esquemes i categories, per anar més enllà, per recordar-nos que per molt que sapiguem, l’Ésser Humà és un misteri, i és precisament en aquest misteri on resideix el nostre potencial. Aleshores, tot és possible.
