ELS NENS I LES NENES D’ARA, LA NOVA GENERACIÓ

Els nens i les nenes d’ara, la nova generació

Estem davant d’una nova generació d’infants, amb característiques pròpies que la diferencien de les anteriors. No obstant, no hem d’oblidar que cada nen/a és un ésser únic, amb un potencial propi que al seu torn el diferencia dels altres. És important veure a aquest nen/a, mirar la seva individualitat. I simultàniament escoltar-lo com a representant que és d’un canvi generacional, com a part d’una nova generació que transcendeix i millora la generació actual, com a portador d’una nova saviesa.

Si comencem a veure’ls i a escoltar-los, podrem acompanyar-los, facilitar el seu desenvolupament i l’aplicació dels seus dons i talents. Aleshores, estarem participant en la creació d’una nova humanitat, una humanitat enriquida amb les aportacions d’aquesta nova generació.

Ens trobem en un moment delicat, on és difícil conciliar infància, sistema educatiu i sistema familiar. Sembla que cadascun d’aquests tres aspectes ha pres una direcció pròpia, sense tenir en compte els altres. Ara és el moment d’apropar, d’adequar l’ensenyament a les noves característiques d’aquesta generació, d’evolucionar com a família i buscar noves maneres de relacionar-nos, per poder proporcionar el suport, l’amor i l’acompanyament adequat a aquests nens i nenes. Amb aquest acostament, amb aquesta re-unió d’infància, educació, salut i família estarem garantint no només la nostra supervivència com a humanitat, sinó també la nostra evolució i el creixement com a éssers humans co-creadors que som de la nostra realitat.

És urgent canviar la nostra visió de l’ésser humà, per ampliar-la i alhora aplicar-la a la nostra manera d’apropar-nos als nens/es. És això el que les nenes i nens d’avui dia estan reclamant. Ja no podem anar amb idees preconcebudes de “com han de ser les coses”; si és així ens estarem perdent tot el que ells ens poden aportar. Ara cal estar receptius a “noves maneres”, a “nous codis i patrons” per aprendre AMB els nens, per construir CONJUNTAMENT la nova realitat. Ja no serveixen les jerarquies, els autoritarismes, ells estan cansats de dir-nos-ho i mostrar-nos-ho. I com això, moltes altres coses. Cada conflicte, cada dificultat que tenim amb els nens, és un espai en el qual encara cal evolucionar, on encara tenim moltes coses per aprendre. Però abans que res cal començar a mirar-los amb respecte, amb obertura, com un aprenent a qui la vida li posa al davant un mestre de petita alçada, de curta edat, però de gran saviesa.

CARACTERÍSTIQUES DE LA NOVA GENERACIÓ

Encara que en generacions anteriors es podia trobar algun infant amb aquestes característiques, eren molt pocs. Eren una minoria que preparaven el camí per a la generació actual. Ara, però, aquestes característiques comencen a estar presents en un nombre de nens i nenes cada vegada més important, que són ja una majoria.

  Són més creatius:

– Normalment troben millors formes de fer les coses, no volen rutines “perquè sí”, són inconformistes. A vegades no busquen aquesta “altra manera de fer les coses” per via directa, sinó que porten als que estan al seu costat (pares, escola, etc) a buscar-la. En aquests casos, escoltem-los, la nostra vida millorarà si seguim el camí que indirectament ens mostren.

-Tenen molta imaginació, utilitzen més l’hemisferi dret del cervell. Per això alguns necessiten jugar més, altres se senten atrets per disciplines artístiques, etc.

   Aprenen de forma diferent:

– Aprenen per a la PRÀCTICA (integrant l’aprenentatge en el cos i en les emocions), pel descobriment, per la INSPIRACIÓ, etc.

– És molt important la MOTIVACIÓ, no aprenen sense ella. S’avorreixen fàcilment perquè són veloços i requereixen de matèries interessants. L’avorriment és el senyal que necessiten un nou desafiament per a seguir aprenent.

– Per aprendre necessiten posar en marxa la seva CREATIVITAT i tenir la LLIBERTAT de dirigir-se cap els aprenentatges que necessiten. Si no és així, l’aprenentatge els resulta frustrant.

– No aprenen per repetició ni per uniformitat, com sol realitzar-se en l’ensenyament convencional. Encara que sí que poden aprenen per imitació, sempre i quan el que vegin tingui un SENTIT i una COHERÈNCIA. D’aquí la responsabilitat que tenim els adults d’ensenyar o mostrar a través de l’exemple.

– Els estimula la seva pròpia CURIOSITAT. Si afavorim que sorgeixi la curiositat, trobaran el camí a seguir, aprendran i gaudiran en tot moment.

– El seu aprenentatge no és lineal, sinó que es realitza amb salts QUÀNTICS. Els resultats apareixen de sobte, quan menys ens ho esperem, quan pensem que ja no es donaran. Això pot confondre i sorprendre als adults. D’aquí la importància de la perseverança, la constància i la confiança, ja que tot el que fem (sempre que sigui l’adequat per a ells), tard o d’hora donarà els seus fruits.

  La seva atenció és diferent:

– Poden fer diverses coses alhora.

– Canvien més ràpid el focus d’atenció. L’important és que puguin estar atents al que els interessa (i no ens referim a la televisió).

– És important educar en l’espera (a través de jocs de taula, etc) per equilibrar la rapidesa de la seva atenció.

Es relacionen d’una altra manera amb l’autoritat:

– No reaccionen a autoritarismes, intimidació, amenaces, etc. És a dir, no responen a formes d’autoritat basades en la por, en el no, en la força i el poder, en la dominació, la humiliació o la submissió. Ni tampoc responen a l’autoritat que empobreix, limita, treu llibertat, frustra, és coercitiva, rígida, etc

– Amb ells només funciona l’autoritat que reafirma, respecta, ajuda a créixer, dóna seguretat i autoestima, es basa en el SI, dóna poder i llibertat. És a dir, responen a l’autoritat que surt del cor, que promou la col·laboració, dóna benestar, etc.

– Et respecten si tu els respectes (t’has de guanyar el respecte amb exemple, no pel simple fet de ser adult).

– Els límits també són importants per a ells, cal ser ferms però justos. Allò que no sigui JUST no ho respectaran.

– Una forma d’establir límits és donant explicacions i alternatives (que tinguin sentit, siguin coherents i justes). També es poden pactar, acordar, potenciar que siguin ells els que busquin les alternatives, etc.

  Solen ser líders o bé molt carismàtics:

– Alguns lideren mitjançant l’exemple. Aquests solen ser retrets i introvertits, però la gent els admira i se senten atrets cap a ells com un imant.

– Altres arriben al món sentint-se reis, confronten l’autoritat fins que aquesta abandona vells patrons i incorpora els nous. Es mouen a través de la confrontació per promoure el canvi.

– Cal tenir en compte que per a ambdós tipus de lideratge es requereix: seguretat, tenacitat, perseverança, etc. Qualitats, totes elles, pròpies dels infants de la nova generació.

  No responen a vells patrons:

com la culpa, la por, les mentides, la manipulació, el xantatge emocional, la intimidació, etc. De fet, no entenen aquestes formes de funcionar. Els desconcerten, confonen, entristeixen …

No obstant això, poden entrar en la dinàmica dels vells patrons com a autodefensa o “per amor” (ex. per acostar-se als pares poden intentar funcionar com ells). A la llarga, això els desequilibra, els destrueix, podent arribar fins i tot a la malaltia (física o psíquica).

  Són més autònoms i autodidactes:

– Desitgen fer les coses ells sols, experimentar i aprendre a través del descobriment.

– Des de la primera infància et demanen que els miris com a éssers únics, que tinguis en compte que cada un té el seu propi camí. Per això, el millor que es pot fer és acompanyar-los en el seu desenvolupament, sense imposar, sinó donant-los llibertat per a que trobin el seu camí per sí mateixos.

  Estan més connectats:

Són més conscients de qui són, de la seva essència divina i actuen sense dubtes, de forma coherent.

Això els confereix PROFUNDITATt:

– Parlen amb profunditat, són capaços de dir-li a un altre el que necessita, el que és bo o no per a ell.

– Molts, des que neixen, tenen la mirada més profunda.

Són més humans i compassius, tenen més consciència grupal:

– Se senten part de la humanitat, del planeta i de l’univers

– Es preocupen per coses que van més enllà de les habituals

– No entenen la inhumanitat de l’ésser humà. Poden ser molt sensibles al dolor aliè, a la pobresa, a les guerres, la violència, l’avarícia, etc i això els pot aclaparar fàcilment.

– Els resulten dolorosos els abusos, la mort d’animals i plantes, el maltractament a la naturalesa.

-Tenen molta EMPATIA – poden sentir el que l’altre necessita, fins i tot els desconeguts.

– És important ensenyar-los a cuidar-se primer a si mateixos, sinó es perden en l’altre o en el grup (especialment els adolescents), desequilibrant-se, arribant al desgast energètic, a la pèrdua d’identitat i a la conseqüent desconnexió.

  Són més sincers, honestos, íntegres, coherents:

– Hi ha més coherència entre el pensar, el sentir, el dir i el fer. Reclamen el mateix en els altres, sinó els hi perden el respecte  i per a ells deixen de tenir credibilitat.

– Tenen menys marge per allunyar-se de seu Ésser, del que realment són. Els suposa un cost molt alt deixar de ser ells mateixos.

– Solen expressar les seves necessitats. Pot ser verbal o no verbalment, directament o indirectament (per exemple, en forma de rebequeries, al · lèrgies o malalties, etc.)

  Soledat:

– Els més sensibles busquen i necessiten passar temps tot sols per reequilibrar la seva sensibilitat i ordenar-se internament. Es retreuen, desconnecten i es protegeixen si l’entorn és massa intens, caòtic o violent. És important respectar i afavorir aquests espais de soledat.

– És molt important la COMPRENSIÓ. Poden sentir-se estranys en el seu entorn. Tant si són sociables, antisociables com retraiguts, en tots els casos poden sentir-se molt sols si senten que l’altre no els comprèn o que almenys ho intenta.

  Puresa:

– Molts emanen innocència, manca de malícia, puresa, degut a l’absència d’egocentrisme

Són especialment sensibles a la pau

– No suporten baralles a casa o si algú alça la veu, volen la pau.

– Els que són més sensibles i introvertits tenen una funció pacificadora, conciliadora, harmonitzadora. Irradien pau i tranquil·litat, la gent se sent bé al seu costat. Callen i es retiren si hi ha conflictes, podent “aguantar fins que exploten”.

– Els que són extravertits i els agrada l’acció, busquen la pau promovent el canvi a través de la confrontació.

  Són més perceptius i sensibles:

– Els que són més sensibles poden ser molt vulnerables, i extremadament sensibles al soroll, a les emocions negatives, a les multituds, al menjar, als productes químics, a la roba sintètica, a la violència, a les forces electromagnètiques, etc .

– És molt important proporcionarlis un entorn emocionalment estable, cuidat, a més de comprensió, suport i respecte, per a que ells puguin assimilar i ordenar les seves percepcions i especial sensibilitat.

– Alguns tenen talents psíquics: la seva percepció té un espectre més ampli.

– Solen ser molt sensibles i receptius a la naturalesa. Aquesta els reequilibra i harmonitza. Poden fins i tot sentir una especial atracció cap al regne mineral, vegetal o animal.

  Intel·ligències múltiples, múltiples capacitats, dons i talents:

Avui en dia, està àmpliament acceptat que la intel · ligència no és només intel·lectual, sinó que existeixen múltiples intel·ligències. Ara es parla de intel·ligències com l’emocional, la corporal-kinestèsica, la musical, la interpersonal o social, la intrapersonal, la naturalista o ecològica, la transcendent o espiritual, la intuïtiva, la pràctica i fins i tot la co-creadora, a més de la intel · ligència lingüística i de la matemàtica que coneixem de tota la vida.

– Els i infants d’ara tenen una intel·ligència emocional molt desenvolupada. Aquesta és més veloç i més precisa que la ment racional, percep amb gran agudesa i està relacionada amb l’acció. Per a la intel·ligència emocional no existeixen ordres, només entén la cooperació. Per a ella el No no existeix, tot és possible. Tampoc entén la linealitat (per exemple les relacions causa-efecte), viu en la multidimensionalitat, en la sincronicitat, segueix la lògica de l’holograma. Mentre que en la intel·ligència racional un és observador i té una postura passiva davant les coses que succeeixen, en l’emocional s’és actor, es té una postura activa i participativa. Aquest fet és crucial de cara a l’aprenentatge, ja que s’ha comprovat que les emocions són necessàries perquè l’aprenentatge romangui.

No obstant això, a causa del entorn, la incomprensió, etc. els nens i nenes d’avui en dia poden oscil·lar entre una alta autoestima (moments de gran autovaloració) i fortes baixades (fins i tot la depressió).

– Tenen una gran intel · ligència intuïtiva

– La intel · ligència espiritual també els sol diferenciar. Molts se senten atrets, des de petits, per assumptes espirituals i/o esotèrics, pregunten per Déu, es fan preguntes existencials, etc Alguns tenen amics invisibles, veuen éssers de llum, colors, etc.

– També poden tenir altres intel ligències molt desenvolupades.

– En general, tenen una saviesa que ens sorprèn, fan comentaris propis dels adults.

– Tenen una força interior extraordinària.

  Ús de l’energia:

– Els que són més extravertits solen tenir un nivell energètic elevat, que es pot confondre amb hiperactivitat. Els introvertits sembla que tenen menys energia física, però poden tenir molt elevada l’energia mental o l’espiritual.

– Si no es sap projectar o canalitzar bé l’energia, aquesta pot desembocar en violència o malaltia (física o psicoemocional, com la depressió).

Per canalitzar l’energia física són molt útils certes arts marcials, el txi kung, la dansa, la capoeira, etc.

– Sorprenentment per als pares, alguns mengen menys del compte i, no obstant això, estan ben alimentats.

– Poden muntar i desmuntar aparells elèctrics. O inversament, alguns aparells poden arreglar-se, encendre o espatllar-se davant seu (ràdios, rellotges, ordinadors, etc).

Meritxell Masachs Serra, llicenciada en psicologia (col.7963).