Mes dades sobre Psicologia transpersonal i arquetips

A continuació:
-Inconscient col·lectiu, arquetips i psicologia
-Inconscient col·lectiu i ciència
-Inconscient col·lectiu, filosofia i esoterisme

Inconscient col·lectiu, arquetips i psicologia.

jungC.G. Jung (1875-1961) va ser el primer que va parlar d’arquetips en l’√†mbit de la psicologia. C.G. Jung va revolucionar el paradigma mecanicista de la psicologia, recalcant la import√†ncia de l’inconscient per sobre del conscient, del que √©s misteri√≥s enlloc del del que ens √©s conegut, del misticisme enlloc de la ci√®ncia, del que √©s creatiu enlloc del que √©s productiu.

Entenia l’inconscient com una cosa que anava molt m√©s enll√† del que √©s personal i individual. A m√©s de l’inconscient individual, parlava d’un inconscient universal i suprapersonal al que va denominar inconscient col¬∑lectiu. Aquest, que √©s el mateix per a tota la humanitat, cont√© la immensa her√®ncia ps√≠quica de l’evoluci√≥ humana. Els arquetips s√≥n els continguts o estructures d’aquest inconscient col¬∑lectiu.

Jung va descobrir que hi ha patrons de naturalesa universal, als quals anomena arquetips, que es relacionen amb una s√®rie d’experi√®ncies comunes a diferents pobles, √®poques i cultures (ex: l’embar√†s i el part, la inf√†ncia, la vellesa i la mort, l’amor, la recerca, la lluita, etc). Aquestes experi√®ncies s’organitzen en camps comuns (arquetips) dins l’inconscient col¬∑lectiu i recullen una saviesa comuna a tota la humanitat. D’aquesta manera ens trobem amb arquetips com el de mare, el d”infant, amant, guerrer/a, savi/a, etc. Els arquetips apareixen en forma de “personatges” en els mites i contes de fades de tots els pobles, donant veu a l’inconscient col¬∑lectiu. Avui en dia els trobem tamb√© en el cinema, la literatura, l’art, la publicitat, etc.

La relaci√≥ entre experi√®ncies i arquetips √©s bidireccional, de manera que no nom√©s les experi√®ncies contribueixen a que es formin i actualitzin els arquetips, sin√≥ que a la vegada aquests operen en la vida de tot √©sser hum√† produint un impacte directe sobre la seva psicologia. Tot i que es tracta d’experi√®ncies comunes, produeixen un impacte diferent en cada persona i per aix√≤ es registren de manera diferent en l’inconscient personal. Els arquetips funcionen com a patrons subjacents a partir dels quals es configura l’estructura individual; funcionen com a models psicol√≤gics, emocionals, de conducta i relacionals, que influeixen i determinen, per tant, la nostra psicologia, les nostres emocions, la nostra conducta i les nostres relacions. Per aix√≤ pot considerar-se als arquetips com arquitectes de la nostra vida. A m√©s, s√≥n de naturalesa din√†mica, s’amplien, canvien i enriqueixen sense parar.

Jung distingia entre arquetips i imatges arquet√≠piques. Ens diu que els arquetips mateixos no tenen forma i no s√≥n visualitzables;¬† “L’arquetip, com a tal √©s un factor psicoide que pertany, per dir-ho d’alguna manera, a l’extrem invisible i ultravioleta de l’espectre ps√≠quic”. “Les representacions arquet√≠piques que ens transmet l’inconsient no s’han de confondre amb l’arquetip en si. S√≥n imatges que varien de moltes maneres remetent a una forma primordial, en si no intuible “. En aix√≤ coincideixen altres autors, com Triguerinho, que ens diu que l’arquetip “es mant√© preservat en els plans profunds i inaccessibles per a la mentalitat humana com√ļ”.

Segons Jung, els arquetips no es poden comprendre directament per l’an√†lisi intel¬∑lectual, l’intel¬∑lecte no pot contenir ni arribar a les profunditats dels seus m√ļltiples significats, nom√©s podem sentir-los quan s’omplen de contingut individual.

archetiposEn realitat, el que arriba a la nostra consciència són sempre les imatges arquetípiques, és a dir manifestacions concretes i particulars dels arquetips. Poden arribar a través de somnis, visions, sensacions, imatges o paraules, i solen ser percebudes com a independents de la nostra experiència personal. A vegades arriben com una cosa nova, desconeguda, i això fa que el seu impacte sigui molt poderós.

Les imatges arquet√≠piques estan connectades amb el passat i tamb√© amb el futur. Per aix√≤ s√≥n transformadores. Jung deia: “el Jo no nom√©s cont√© el dip√≤sit i la totalitat de la vida passada, sin√≥ que tamb√© √©s un punt d’arrencada, el s√≤l f√®rtil a partir del qual brollar√† tota vida futura”. D’aquesta manera les imatges poden funcionar com a guia, com a l√≠nies indicadores que ens mostren el cam√≠, encara que sense obligar-nos a seguir-lo.

A m√©s de la capacitat d’intuir, Jung tamb√© reconeix en els arquetips la possibilitat de fer-se amb tot el control de la psique i “posseir” a l’individu. De fet, quan un arquetip s’expressa de manera inconscient, pot posseir-nos i determinar-nos, mostrant en la majoria dels casos la seva faceta negativa; mentre que si l’apropem al conscient, aprenem d’ell, recuperem el poder d’elecci√≥, podem adequar-lo a la nostra individualitat, ampliar el nostre potencial i expressar-lo de la manera que nosaltres preferim.

Per expressar la qualitat essencial dels arquetips, Jung utilitzava la paraula numinositat i amb ella es referia al seu car√†cter sagrat. Els arquetips reflecteixen i afavoreixen l’experi√®ncia de la divinitat.

Inconscient col·lectiu i ciència.

El bi√≤leg angl√®s Rupert Sheldrake (nascut el 1942) va llan√ßar la hip√≤tesi de que l’univers no est√† funcionant d’acord a lleis immutables sin√≥ m√©s aviat a models d’h√†bits creats per la repetici√≥ de certs successos en el temps. En el seu llibre Una nova ci√®ncia de la vida proposa que tots els sistemes es regulen per camps organitzadors invisibles. Aquests camps funcionen com si fossin models per a la forma i el comportament.

inconscientecolectivoycianciaSegons Sheldrake, els camps morfogen√®tics permeten la transmissi√≥ d’informaci√≥ entre organismes de la mateixa esp√®cie sense mediar efectes espacials. √Čs com si dins de cada esp√®cie de l’univers, sigui aquesta una part√≠cula o una gal√†xia, un protozou o un √©sser hum√†, exist√≠s un vincle que actu√©s instant√†niament en un nivell sub-qu√†ntic fora de l’espai i del temps. Aquest vincle √©s el que Sheldrake denomina camp m√≤rfic o morfogen√®tic.

Aquesta teoria li va ser suggerida en part a Sheldrake per certs experiments de la psicologia animal on aquest efecte semblava tenir lloc. Aquests experiments realitzats el 1920 a la Universitat de Harvard pel fisi√≤leg McDougall, tractaven de descobrir en quina mesura la intel¬∑lig√®ncia de les rates era heretada. McDougall mesurava la intel¬∑lig√®ncia per l’habilitat dels rosegadors a rec√≥rrer un petit laberint. Les rates “intel¬∑ligents”, aquelles que resolien el laberint r√†pidament, eren aparellades amb altres rates “intel¬∑ligents” i el mateix es feia amb les rates “maldestres”. Vint-i-dues generacions m√©s tard, en comptes de ser les rates “intel¬∑ligents” les √ļniques m√©s llestes, totes les rates van resultar tenir una major intel¬∑lig√®ncia a l’hora de resoldre els laberints. Les rates de la ventrada “menys intel¬∑ligent” recorrien el laberint deu vegades m√©s r√†pid que qualsevol rata de la ventrada original.

Un suport addicional a la teoria de Sheldrake es troba en el llibre de Lyall Watson Lifetide: The Niology of Conciousness. En ell Watson relata el sorprenent succ√©s que va poder observar en una col√≤nia de micos a l’illa de Koshima, en aig√ľes de Jap√≥. Un grup de cient√≠fics alimentava aquests micos amb moniatos sense rentar. Una femella va descobrir que rentant el moniato al mar, a m√©s de perdre la molesta sorra, tenia m√©s bon gust. Aviat tots els micos de l’illa de Koshima van aprendre el truc. √Čs m√©s, l’h√†bit aparentment va saltar per sobre de les barreres naturals i va apar√®ixer en altres illes, fins i tot a Takasakiyama, al Jap√≥; i aix√≤ malgrat haver-se evitat el contacte dels micos de l’illa de Koshima amb els de la resta del pa√≠s.

Watson s’imagina el proc√©s de la seg√ľent manera: hi ha un nombre de micos necessari per passar una mena de llindar i aconseguir els que es podria anomenar la massa cr√≠tica per a que l’aprenentatge s’estengui a tota l’esp√®cie.

D’aquesta manera, suposa l’exist√®ncia de mecanismes en l’evoluci√≥ diferents a aquells governats per la selecci√≥ natural. El fenomen observat per ell pot explicar la manera en com alguns elements mn√©sios, idees i costums es propaguen per tota la nostra cultura. √Čs possible, diu Watson, que si un nombre prou gran, entre nosaltres, creu que alguna cosa √©s certa, aix√≤ es torni veritat per a tothom.

El mateix sembla succeir amb els cristalls. Algunes subst√†ncies s√≥n molt dif√≠cils de cristal¬∑litzar en laboratori. Per√≤ tan aviat com un laboratori t√© √®xit en la tasca, la subst√†ncia en q√ľesti√≥ comen√ßa a cristal¬∑litzar amb molta m√©s facilitat en altres laboratoris al voltant del m√≥n. Al principi es va pensar que la causa podria ser que investigadors visitants portessin diminuts trossos de vidre en la roba o en les seves barbes. Per√≤ finalment aquesta causa va ser rebutjada. Aparentment els cristalls aprenen mitjan√ßant resson√†ncies m√≤rfiques.

Despr√©s de la publicaci√≥ d’Una Nova Ci√®ncia de la Vida, el Dr. Sheldrake va realitzar dos experiments per refutar o verificar la seva teoria. Tots dos van semblar confirmar-la.

En un d’ells, a persones de diferents parts del m√≥n se’ls donava un minut per trobar cares famoses amagades en un dibuix abstracte. Posteriorment la soluci√≥ va ser emesa per la BBC en una franja hor√†ria on l’audi√®ncia estimada era d’un mili√≥ d’espectadors. Immediatament despr√©s de l’emissi√≥, es va realitzar el mateix “test” sobre una altra mostra de persones en llocs on no es rep la BBC. El nombre de subjectes que va trobar els rostres dins del temps d’un minut va ser un 76% m√©s gran que a la primera prova. La probabilitat que aquest resultat fos degut a una simple casualitat era de 100 contra un. Segons Sheldrake, els camps morfogen√®tics havien transm√®s la informaci√≥ a tota la “esp√®cie”.

En l’altre, a diversos grups de persones se’ls va demanar que memoritzessin tres poemes diferents. El primer era una can√ß√≥ infantil japonesa, el segon un poema d’un autor japon√®s modern i el tercer un galimaties sense sentit. Tal com la teoria dels camps morfogen√®tics prediu, la can√ß√≥ infantil, havent estat apresa per milions de nens durant moltes generacions -encara que aquests fossin japonesos- va ser memoritzada notablement m√©s r√†pid que les altres dues alternatives.

La hipòtesi explica molts fenòmens enigmàtics en la investigació científica, quan ocorre un canvi en una unitat i els seus efectes es traslladen via els respectius camps morfogenètics a tots els camps existents i als que existiran en un futur.

Altres experiments, com el del psicòleg Gary Schwarz de la Universitat de Yale confirmen la teoria de Sheldrake.

En la mateixa l√≠nia, hi ha un altre cient√≠fic al qual cal esmentar, David Bohm. Conegut pels seus treballs sobre f√≠sica qu√†ntica, va col¬∑laborar amb Einstein i va treballar amb Oppenheimer. Va arribar a la conclusi√≥ de que el m√≥n material que nosaltres veiem, toquem i mesurem √©s l’ordre expl√≠cit; darrere hi ha l’ordre impl√≠cit, que no es veu, i que procedeix al seu torn d’un ordre superimpl√≠cit o supercamp, al que denomina holomoviment per la seva din√†mica hologr√†fica (a causa de la qual el Tot est√† en cadascuna de les seves parts).

Al concepte d’inconscient col¬∑lectiu s’acosta tamb√© la idea de mem√≤ria gen√®tica que va desenvolupar el cient√≠fic rus Ivan Efremov, segons el qual tot el que √©s pensat, parlat i actuat pels nostres avantpassats resta gravat d’alguna manera en el codi gen√®tic.

Inconscient col·lectiu, filosofia i esoterisme.

A occident, el primer que es va acostar al concepte d’arquetip va ser el fil√≤sof grec Plat√≥. Segons ell, totes les coses, tant materials com abstractes, tenen el seu model i la seva ess√®ncia en una altra dimensi√≥, el regne de les idees. Nom√©s la nostra √†nima pot rec√≥rrer a elles, ja que posseeix la seva mateixa ess√®ncia; i ho fa a trav√©s del pensament. De fet, Plat√≥ no concep el pensament sense el suport d’aquestes idees que es troben en una altra dimensi√≥.

mundosEl concepte d’arxiu o registre akashico prov√© del terme s√†nscrit akasha que significa √®ter: una fin√≠ssima subst√†ncia que banya tot l’univers. Els arxius serien un espai, simb√≤lic i paraf√≠sic, situat en l’√®ter, en el qual es recollirien totes les paraules emeses i les accions comeses pels √©ssers humans al llarg dels temps. √Čs el registre o mem√≤ria del cosmos, la recopilaci√≥ de la saviesa universal, la naturalesa reflectida microc√≥smicamente en el cor de l’√©sser hum√†, “s’est√©n per tot arreu, el sost√© tot i irradia per tot el m√≥n”. Com es pot veure, coincideix bastant amb el concepte d’inconscient col¬∑lectiu de C.G.Jung. Tamb√© √©s anomenat cr√≤nica akasha per Steiner i els antrop√≥sofos, llum astral per Eliphas Levi i els ocultistes, mem√≤ria del m√≥n pels canalitzadors, √®ter de safir pels cabalistes, i √®ter reflector pels rosacreus. Molt semblant √©s, tamb√©, el concepte de nudosferi de T.de Chardin.

Alguns autors com Walter Bonin, consideren que √©s un concepte ali√® al pensament hind√ļ i suposen que va ser HP Blavatsky qui va introduir aquesta idea en la Teosofia a trav√©s de la seva obra Isis Desvelada, partint de l’Anima Mundi de Paracels qui, al seu torn, possiblement va importar les idees de l’Hermetisme de Plot√≠.

Determinades persones, mediums, clarividents o dotats psíquics són capaços de llegir aquest arxiu i obtenir informació sobre el passat i el futur de les persones. Per als ioguis, es pot entrar en contacte amb aquest registre en certs estats psíquics de consciència.

El popularizador de l’arxiu akashic en l’occident contemporani va ser el pol√®mic Lobsang Rampa, en el seu llibre El Tercer Ull. Segons ell, es tracta d’un concepte explicable nom√©s des d’un punt de vista tetradimensional.

Altres contemporanis que cal destacar en relaci√≥ als arxius ak√°shics s√≥n Josefa Rosal√≠a Luque √Ālvarez i D.Meurois-Givaudan. Tots dos han reescrit la hist√≤ria a partir d’incursions en el que Givaudan diu “llibre del temps” i J.Rosal√≠a anomena “arxius de la llum eterna”. Segons Givaudan es tracta d ‘”una reserva immensa, gaireb√© inconcebible, una base de dades tal com l’anomenarien els inform√†tics, que abarca tot el passat de l’univers des del principi dels Temps”.